Programa 1

Paquita Divertissement

Paquita Divertissement és una celebració del ballet clàssic en la seva expressió més brillant. Extret de la cèlebre obra mestra del segle XIX Paquita, aquest divertiment reuneix alguns dels moments més emblemàtics de l’obra en una mostra de virtuosisme i elegància.

Amb lluïdes variacions solistes, refinats passatges d’ensemble per al cos de ball, l’animat pas de trois i la grandesa del famós Grand Pas Classique, aquesta peça ofereix una mostra d’exigència tècnica i presència escènica.

Amb la lluminosa música de Ludwig Minkus — les partitures del qual continuen essent inseparables de l’edat d’or del ballet — Paquita Divertissement es desplega amb claredat, precisió i impuls.

Rica en musicalitat, energia i refinament clàssic, recull l’esplendor intemporal del repertori clàssic i obre la vetllada des de la tradició i la celebració del ballet.

Programa 2 — Estrena mundial

Still Watching ?

En l’era de la hiperconnexió, la visibilitat s’ha convertit en una forma de supervivència. Vivim envoltats de mirades constants, mètriques i validació instantània, en un món on ser vist equival a existir i on desaparèixer significa ser retornat silenciosament a l’anonimat.

Still Watching és una obra coreogràfica que explora l’impacte de les xarxes socials i de la cultura de l’atenció sobre el cos contemporani. Un univers governat per una lògica impersonal: l’algoritme. Un sistema que amplifica allò que genera impacte immediat i reabsorbeix silenciosament tot el que no sobresurt.

El coreògraf construeix un paisatge físic en què el grup funciona com una xarxa viva: un flux col·lectiu que observa, replica i consumeix. La individualitat esdevé fràgil: cada intent d’autenticitat és avaluat, corregit o transformat en contingut. La validació no és una recompensa, sinó una condició inestable, sempre provisional i sempre dependent d’una mirada externa.

A mesura que la peça avança, la pressió per continuar present, per agradar i per mantenir-se dins del marc esdevé asfixiant. El cos entra en un estat de repetició forçada i d’exposició permanent, fins que la identitat comença a fracturar-se. En aquest espai emergeixen l’ansietat, la dissociació i l’esgotament mental: l’escissió entre allò que es mostra cap enfora i allò que es perd en silenci a l’interior.

Sense pantalles ni paraules, Still Watching converteix l’escenari en un mirall inquietant del nostre temps. No és una història sobre un sistema extern, sinó sobre una societat sencera que hi participa: que observa, consumeix i passa al següent estímul sense aturar-se.